Skip to content

Dones talentoses

febrer 20, 2011
El coneixement d’una mateixa és el principi per a ser conscient del nostre entorn. Dit d’altra manera, on volem anar? Per on caminar?
El món femení vist pel món masculí està ple d’estereotips que abasten tot el món laboral i familiar. Però, les dones hem de tenir clar quin paper volem jugar en la nova societat, hem d’elegir nosaltres mateixes quins són els nous models de relacions en cada moment, sense imposicions  i elegir lliurement els estereotips; sense por ni concessions per voler caure bé a tothom.
Les nostres aspiracions en un món canviant van en la bona direcció. Les universitats acullen a noves generacions de dones que están preparant-se per respondre a nous reptes. Cada vegada hi ha més joves preparades per portar a terme tasques de lideratge. Ara bé, hem de ser fortes per aguantar la pressió i asumir les responsabilitats d’alts càrrecs. El treball ens dóna independencia económica, però i emocional? Quan parlem d’independència emocional ens plantegem el dilema de com conjugar dos móns: el professonal  i el privat, l’àmbit de la llar.
És per això que encara hem de superar, eixe és el nou repte, de la por d’algunes dones a no ser estimades, a abandonar la llar i la cura dels fills, a no ser una “dona com cal”. És el que s’anomena la síndrome de maripili o també la síndrome d’acció-submissió. Quan una dona, no importa l’edat, vol ser acceptada i agradable per a tothom pot caure fàcilment amb eixa síndrome, perquè de vegades és rebutjada o censurada i és quan la seua autoestima es derrumba. Si tens por, eres submissa. Si transmets confiança, eres segura.
És un comportament contradictori, el d’algunes dones, en el món laboral. Per una banda es mostren submises amb alguns rols preestablerts:falsa fragilitat, feminitat, necessitat de ser acceptades i estimades, docilitat, amabilitat, físic agradable, pasar desapercebuda i no significar-te massa. Alhora, eixe estat emocional, et condueix a mostrar-te forta per a tenir èxit i reconeixement, ser sexi i guanyar molts diners.
Per això pensem que la decisió de R. Zapatero d’eliminar el ministerio d’Igualtat ha esta un pas enrere. És molt important avançar en la conciliació familiar i laboral. No desitgem per a res un enfrontament amb el món masculí sinó la convivència d’eixos dos mons en què puguem aportar el millor d’ambdós. És un sostre de cristal, subtil i delicat, que hem de cuidar i no imposar també els nostres rols al món masculí sinó compartir-los. Saber delegar tasques domèstiques i no creure’ns imprescindibles en la cura de casa i dels fills. No ajudar a trencar el sostre sinó enfortir-lo.

Col·lectiu de dones del  BLOC

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: