Dones talentoses

El coneixement d’una mateixa és el principi per a ser conscient del nostre entorn. Dit d’altra manera, on volem anar? Per on caminar?

El món femení vist pel món masculí està ple d’estereotips que abasten tot el món laboral i familiar. Però, les dones hem de tenir clar quin paper volem jugar en la nova societat, hem d’elegir nosaltres mateixes quins són els nous models de relacions en cada moment, sense imposicions  i elegir lliurement els estereotips; sense por ni concessions per voler caure bé a tothom.

Les nostres aspiracions en un món canviant van en la bona direcció. Les universitats acullen a noves generacions de dones que están preparant-se per respondre a nous reptes. Cada vegada hi ha més joves preparades per portar a terme tasques de lideratge. Ara bé, hem de ser fortes per aguantar la pressió i asumir les responsabilitats d’alts càrrecs. El treball ens dóna independencia económica, però i emocional? Quan parlem d’independència emocional ens plantegem el dilema de com conjugar dos móns: el professonal  i el privat, l’àmbit de la llar.

És per això que encara hem de superar, eixe és el nou repte, de la por d’algunes dones a no ser estimades, a abandonar la llar i la cura dels fills, a no ser una “dona com cal”. És el que s’anomena la síndrome de maripili o també la síndrome d’acció-submissió. Quan una dona, no importa l’edat, vol ser acceptada i agradable per a tothom pot caure fàcilment amb eixa síndrome, perquè de vegades és rebutjada o censurada i és quan la seua autoestima es derrumba. Si tens por, eres submissa. Si transmets confiança, eres segura.

És un comportament contradictori, el d’algunes dones, en el món laboral. Per una banda es mostren submises amb alguns rols preestablerts:falsa fragilitat, feminitat, necessitat de ser acceptades i estimades, docilitat, amabilitat, físic agradable, pasar desapercebuda i no significar-te massa. Alhora, eixe estat emocional, et condueix a mostrar-te forta per a tenir èxit i reconeixement, ser sexi i guanyar molts diners.

Per això pensem que la decisió de R. Zapatero d’eliminar el ministerio d’Igualtat ha esta un pas enrere. És molt important avançar en la conciliació familiar i laboral. No desitgem per a res un enfrontament amb el món masculí sinó la convivència d’eixos dos mons en què puguem aportar el millor d’ambdós. És un sostre de cristal, subtil i delicat, que hem de cuidar i no imposar també els nostres rols al món masculí sinó compartir-los. Saber delegar tasques domèstiques i no creure’ns imprescindibles en la cura de casa i dels fills. No ajudar a trencar el sostre sinó enfortir-lo.

Col·lectiu de dones del  BLOC

Reflexions i propostes de futur

En primer lloc, voldria dirigir-me als meus conciutadans agraint-los la participació i el suport que va tenir el Bloc en l’arreplegada de signatures que vam realitzar el dissabte dia 5 de febrer al Passeig del Comtat. Unes 250 signatures en dues hores no están gens malament. Demostra l’interés que tenen els socarrats/des per un problema bàsic com és l’educació dels seus xiquets de 0 a 3 anys i les conseqüències que eixa mancança comporta per als pares i la conciliació familiar. Moltes gràcies a tothom.

En eixe mateix moment i dia, a l’ajuntament de Cocentaina s’hi realitzava un acte d’homenatge a tots els alcaldes amb la penjada dels seus quadres al saló de Plens. El  col·lectiu del Bloc va decidir en assemblea no participar i no estar en l’acte. La raó és molt senzilla: no compartim, i per tant no acceptem, la idea que en el saló on està representada la sobirania popular estiguen els alcaldes que no han estat elegits democràticament pel poble, siga quina siga la seua ideología. Pensem que la memoria histórica ha d’estar present sempre i no podem estar d’acord per ideología política i projecte de futur amb una acte en què s’intenta de d’un punt de vista revisionista unir i lligar democracia i dictadura. No entrem en valoracions ni matitzacions maníquees de si va estar un temps millor o pitjor o en la valoració de les persones que els va tocar viure uns temps difícils i obscurs. Respectem les altres postures com volem que ens entenguen les nostres posicions. Potser no entenguen el que ha costat retirar símbols i noms. Però és molt possible que altres encara senten les “carícies” del règim franquista. Per contra, s’hauria de fer un reconeixement al poble de Cocentaina, als seus veïns, que ha sigut capaç de superar els entrebancs i transmetre uns valors democràtics per arribar a una societat tolerant i respectuosa amb els pensaments i idees dels altres.  En altres paîsos, posem que Alemanya, de llarga tradició democrática aquest acte no s’hauria celebrat per incompliment amb la llei.

Per altra banda, i com ja saben, el proper dia 22 de maig se celebren eleccions municipals i autonòmiques. Són unes eleccions clau per a innovar en la política o de resignació. Les castes dirigents que només pensen en perpetuar-se en el poder al preu que siga faran de les eleccions un espècie de plebiscit per continuar mangonejant en els diners públics. El Bloc no vol resignar-se perquè està en joc la dignitat valenciana, entre altres coses perquè sí s’aconsegueixen majories absolutes del PP-PSOE acabem subordinats a Madrid on sembla que es couen estratègies de recentralització i uniformització. Amb un llenguatge paternalista i amb l’excusa d’evitar i reduir despeses innecessàries (¿) està lliurant-se una nova batalla d’Almansa. El BLOC no vol tornar a perdre-la. Ja hem perdut la direcció de les nostres caixes d’estalvi i ara les privatitzaran mentre que els dirigents del PP-PSOE ho aplaudeixen i no han sabut o no han volgut, tant se’n fa, defensar els nostres interessos. El que està en joc és centralisme o autogovern. O PP-PSOE o BLOC. Existeixen, ara per ara, unes tensions molt fortes entre centre-perifèria. Miren si no els debats al voltant de les oposicions a funcionaris en el sector educatiu.

Nosaltres, pel nostre compte, hem presentat esmenes al projecte de llei sobre la reforma de l’Estatutet de la Vergonya. Entre altres coses hem proposat el reconeixement del DEUTE HISTÔRIC de l’Estat amb el poble valencià, uns 3.400 milions d’euros, un tracte just i no discriminatori i les inversions que ens calen en materia d’infraestructures per part de l’estat central. Aquest debat interessat i electoralista entre el PP i el PSOE constata l’error i el fracàs de la reforma que no van saber en el seu dia impulsar.

Per raons d’actualitat i urgència (ho escric el dia 19 de febrer) ens veiem obligats a manifestar el nostre més absolut rebuig al tancament i finalització de les emissions de TV3 al País Valencià. És un fet lamentable i un indicador de l’estat de la democràcia en este territori, on el PP governa com en una dictadura i on l’acció que practica amb més comoditat és la censura, la denúncia i la coacció. Els culpables de què no existisca una normalitat televisiva al territori valencià és del govern de Camps i també del govern central en mans del PSOE de Zapatero, perquè no han fet res per donar-nos i posar en marxa el multiplex i també perquè no hi ha cap voluntat de què les emissions autonòmiques tinguen reciprocitat i es puguen compartir. No sols es tracta de TV3, sinó que també les valencianes i els valencians podríem vore IB3, la televisió de Castella-La Manxa i la d’Aragó i que en eixos territoris també puguen vore Canal 9, encara que siga per a riure’s de la manipulació informativa de la televisió valenciana”.

La persecució del Consell de Camps a TV3 demostra que el PP té por a les televisions públiques que són plurals i que informen i fan crítica del que passa ací. Esperem que Camps no intente fer com Mubàrak i ordene també el tancament de xarxes socials on el critiquen i on s’informa de l’autèntica i desastrosa realitat de la Generalitat Valenciana.

El que deiem abans, ni PP ni PSOE ens fan el pes. A l’hora de defensar els valencians miren cap a Madrid. PROU DE BIPARTIDISME I CENTRALISME. NO DONEM UN PAS ENRERE. LA DIGNITAT DELS VALENCIANS ESTÀ EN JOC.

Enric H. Moltó

Regidor i candidat a l’alcaldia de Cocentaina

Presentació d’Enric Moltó com candidat del BLOC a l’Alcaldia de Cocentaina

Divendres a la nit, dia 21 de gener, es presentà el candidat del Bloc a l’alcaldia de Cocentaina. L’acte tingué lloc a l’Escorxador- Casa de la Joventut. Hi van intervindre Josep Jordà, secretari comarcal i regidor a Beniarrés, Dimas Montiel, candidat del BLOC a les Corts Valencianes per la circumscripció d’Alacant per la coalició Compromís (BLOC, Iniciativa, Verds), els quals van precedir la intervenció d’Enric H. Moltó.

D’aquesta intervenció de l’actual regidor de Cocentaina i candidat del BLOC, Enric H. Moltó, després d’haver esmentat la trajectòria dels anteriors regidors durant els darrers 20 anys, podem destacar les línies mestres programàtiques:

– Aportar un projecte de futur concís i estructurat.
– Ser l’alcalde de tots i totes.
– Que Cocentaina siga, juntament amb les dues poblacions veïnes Muro i Alcoi, la capçalera de la comarca.
– Apostar per la comarcalització i per un paisatge urbà coherent i cohesionat, no dispers i desintegrat; per un nivell alt de la cultura i pel respecte al seu ric patrimoni i tradicions.
– La joventut com un repte clar de futur. El fet que huí estiguem ací, a la Casa de la Joventut, és tota una declaració de principis.
– Treballar per una educació de qualitat amb bones instal·lacions i integrades en el poble i gratuïta. Per això estem arreplegant firmes per a presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per aconseguir la plena escolartizació de zero a tres anys.
– Un esport participatiu però també amb bons nivells competitius.
– I sobretot, i per damunt de tot, fer de la política un instrument bàsic i elemental de participació i eficàcia.

Per acabar, Enric H.Moltó va recordar que aquesta tasca no es pot dur a terme sols. És per això que va encoratjar i animar a formar un equip capaç de dur a terme aquest renovat projecte. Els homes i dones que formaran la candidatura que encapçala, com sempre, será la que treballarà en el projecte.

Enric H. Moltó també destacà que el BLOC és un partit que escolta la gent i arreplega les seues propostes i preocupacions i animà als simpatitzants i militants que el poble perceba més i millor el nostre programa. Cal arribar a més gent, mes fort i més clar. Cal aconseguir major representació, la máxima possible.

Va convidar a tots i totes a ser protagonistes actius del canvi que s’ha de produir, amb les següents paraules: ” Amb il·lusió, amb fermesa, amb coratge. No tingueu cap dubte ni por. No estem sols. Demostrem que es pot fer política, tan necessària encara que alguns no voldrien, d’altra manera, propera a la gent, participativa, activa, sense embuts ni enganys. Són necessaris altres polítics, diferents, i altra política. Perquè som com la gent, com vosaltres, com tu”.

L’acte comptà amb l’actuació del cantautor socarrat Andreu Valor que escalfà i animà l’ambient de les prop de 75 persones que hi van assistir.

Compromís per l’Eduació Infantil de 0 a 3 anys

L’informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI, referint-se a l’educació de la primera infància precisa:

“A més de l’inici de socialització que els seus centres i programes permeten efectuar, s’ha pogut comprovar que els xiquets i xiquetes a qui s’imparteix una educació destinada especialment a la primera infància están més favorablement disposats cap a l’escola i és menys probable que l’abandonen  prematurament que els qui no han tingut eixa possibilitat. Una escolarització iniciada prompte pot contribuir a la igualtat d’oportunitats en ajudar a superar els obstacles inicials de la pobresa o d’un entorn social o cultural desafavorit. Pot facilitar considerablement la integració escolar dels xiquets i xiquetes procedents de famílies immigrades o de minories culturals o lingüístiques. A més, l’existència d’estructures educatives que acullen xiquets i xiquetes en edat preescolar facilita la participació de les dones en la vida social i económica”.

Les xiquetes i xiquets de 0 a 6 anys són persones amb drets socials, entre ells el dret a l’educació, un dret que ha de ser garantit pels poders públics, i amb drets civils que han de ser respectats per tots d’acord amb els principis establits per la Convenció dels Drets del Xiquet.

Una educación infantil coherent suposa assentar els fonaments de la resta del sistema educatiu. La inversión generosa en aquestes primeres edats pot ajudar a prevenir problemas posterior, en moments en què és difícil intervenir i sens dubte més costós, tant socialment com económica.

Al País Valencià, El Consell ha destinat poc més d’11 milions d’euros a la creació de 2.268 places escolars per a l’any 2010 quan la població infantil de 0 a 4 anys, segons les dades de l’Institut Valencià d’Estadística (IVE), és de 267.689 persones. Açò suposa que, per acomplir amb l’objectiu d’escolaritzar a tota la población infantil, es requeriría un período de més d’una década, és a dir, més de tres legislatures, això sense comptar amb que aquestes xifres puguen elevar-se en un futur immediat.

L’educació és un dret constitucional que es desenvolupa des del mateix momento del naixement i és obligació de les administracions publiques facilitar els mitjans adquats per posibilitar-ne l’accés de totes les persones independentment de la procedencia social, cultural, étnica, económica o per qualsevol altra circumstància personal o familiar. Solament des de l’àmbit públic pot garantir-se plenament aquest dret.

Avúí, està sent l’esforç d’alguns municipis compromesos amb l’educació el que està sostenint aquest servei, de tal forma que les escoles de titularitat municipal (és el cas de Cocentaina) han crescut molt per damunt de les de la Geenralitat i això a pesar de l’absència de competències educatives de les administracions locals i a costa dels pressupostos de les entitats locals.

El fonament bàsic d’aquesta Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que el BLOC ha presentat a les Corts Valencianes és la d’apostar inequívocament per l’educació des de la primera infancia, considerant una regressió inadmisible la nova orientació que li ha donat el Consell que considera l’atenció als xiquets i xiquetes de 0 a 3 anys des de la perspectiva merament asistencial

La coincidencia amb la concepció definida per la legislació educativa actual de la consideració de l’Educació Infantil com a etpa educativa, és absoluta. Per això. És important realizar l’esforç inversor necessari per a, per un costat, consolidar la xarxa existent insistint en el caràter educatiu de la mateixa, i, d’un altre, ampliar la mateixa fins a cobrir el 100% de la demanda potencial existent en l’àmbit del País.

Per això, el BLOC ha elaborat una proposta de Llei a les Corts Valencianes que consta de huit articles i tres dispocions finals en què es defineixen els objectius i es disposen els instruments per a aconseguir LA PLENA ESCOLARTIZACIÓ DE LA POBLACIÓ INFANTIL DE 0 A 3 ANYS I LA CREACIÓ D’UNA XARXA PÚBLICA VALENCIANA D’ESCOLES INFANTILS.

Per a què aquesta ILP siga un èxit i es puga atendre al Plenari de les Corts Valencianes cal que es presenten un mínim de 50.000 sigantures, segons la legislació sobre aquest tipus d’iniciatives, És  per això que des del BLOC convidem a tots els socarrats i socarrades a què participen d’aquesta proposta de progrés i signen la Iniciativa Legislativa Popular (ILP). Ho poden fer posant-se amb contacte amb el nostre regidor a l’Ajuntament de Cocentaina, Enric Moltó. Si volen més informació ho poden fer a la página web del BLOC (www.bloc.ws)

Per altra banda, i com que no tenim més espai, volem fer una valoració positiva de la posada en marxa de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat. En altra ocasió ja en parlarem més extensament. Però, en principi, cal dir que el fet d’haver-se encetat un camí cap a la millora i el compartiment de serveis públics entre els 19 pobles de les dues comarques que han signat els Estatuts ja és un fet històric. Hem de senyalar que des del BLOC sempre, històricament, havíem apostat per aquest tipus de serveis comarcals per reduir costos i apropar tots els pobles a serveis culturals, socials i econòmics dels pobles del Comta i l’Alcoià. Ja era hora que s’apostara per la comarcalització, encara que la Mancomunitat no sigabén bé allò que desitjaríem.

Per acabar, voldríem DESITJAR A TOT EL POBLE DE COCENTAINA UNS BONS NADALS I UN COMENÇAMENT D’ANY 2011 VENTURÓS I PROSPER. ESPEREM QUE ELS REIS VINGUEN CARREGATS DE TREBALL I SALUT.